Ana Padilla, psicoterapeuta de l'Institut Erich Fromm i professora del Màster en Psicoteràpia Integradora Humanista
En realitat, la pregunta correcta seria: Què implica fer un procés de psicoteràpia?, ja que la teràpia l’ha de fer un llicenciat o graduat en Psicologia i/o Medicina. I en diem procés perquè la persona necessita un temps per anar aprenent a enfocar els seus problemes de manera diferent, amb l’acompanyament del psicoterapeuta.
Un procés de psicoteràpia pot iniciar-se per diferents motius: malestar emocional, pensaments descontrolats, conflictes en les relacions personals, dificultats laborals, problemes d’autoestima, seguretat, etcètera. O “simplement” per tenir una sensació de mal estar i no saber a què atribuir-ho.
De vegades no hi ha un gran problema que obstaculitzi la vida de la persona, i tot i així es pot acudir a psicoteràpia per conèixer-se millor i créixer en l’àmbit personal.
Totes les demandes són benvingudes i per això és tan difícil establir un temps concret en el procés de psicoteràpia.
Cada demanda és única, cada persona és única i per això cada procés psicoterapèutic és únic. No hi ha un tractament universal per tots els casos, ni tan sols quan hi ha una simptomatologia similar o un diagnòstic comú. El què necessita la persona, les seves expectatives, la seva història, els recursos de què disposa i aquells que necessita generar, fa que cada procés sigui totalment individualitzat i, per tant, siguem incapaços de predir la duració d’aquest.
Acudir a psicoteràpia no és només un espai per parlar. En Psicoteràpia Integradora Humanista, a més de la importància del vincle, la relació terapèutica i l’acompanyament personal
Realitzem activitats variades per treballar els problemes que té la persona:
- Tècniques amb imatges
- Corporals
- Artteràpia
- Dramatitzacions
- Role-playing
- Relaxacions
- Intervencions cognitives o pautes conductuals entre d’altres.
Acudir a psicoteràpia és iniciar un camí per conèixer-nos millor. Aprendre quines són les nostres limitacions i obstacles i treballar per salvar-los. És identificar els nostres recursos i potenciar-los:
- Si et sents decaigut anímicament, si sents ansietat en el teu dia a dia o si pateixes explosions de ràbia, pots aprendre a gestionar les teves emocions d’una manera més sana.
-
Si quan tens un problema tendeixes a donar-hi voltes, si la teva ment no sap aturar-se, pots educar els teus pensaments per viure amb més tranquil·litat.
-
Si creus que les teves relacions són fredes, o massa dependents, o sempre conflictives, pots trobar una manera de posicionar-te que s’adeqüi més a tu.
- Si penses que hi ha alguna cosa en tu que no funciona, no et veus capaç de fer moltes coses o sents que no et valores, pots canviar-ho.
- Entendre que tots som valuosos, amb les nostres limitacions i també amb les nostres capacitats és un signe de bona autoestima.
La psicologia i la psicoteràpia humanista va sorgir amb el propòsit de tenir una visió més integrada de la persona, centrant-se en la qualitat humana dels processos.
Per poder ajudar a les persones en aquest camí, és necessària una formació adequada, completa i rigorosa. La Psicoteràpia Integradora Humanista, el model creat per en Ramón Rosal i l’Ana Gimeno—Bayón a principis dels anys 80, sent fidel a la filosofia de la Psicologia Humanista ha sabut adaptar-se a la pràctica després de quasi quaranta anys.